31.12.16

ESCRIURE A MÀ

   Confeso que comparteixo el criteri que l´ensenyament marca molt la vida de les persones i tot és poc per millorar la qualitat del sistema.

  Voldria fer un breu apunt sobre un país que és pioner en aquest aspecte com és Finlàndia; l´escola és obligatòria i gratuïta dels 7 als 16 anys i tots els alumnes tenen els llibres i el menjar de franc, a part d´altres ajudes. Cal tenir en compte que dediquen a ensenyament un 6% del seu PIB mentre que aquí s´hi destina només un 4,7 %.

   Però una de les últimes aportacions de l´escola finlandesa ha estat treure importància al fet d´escriure en lletra lligada de manera que han apostat per iniciar la lectoescriptura en lletra de pal i separada, fet que s´anat extenent als altres països europeus. El motiu ha estat bàsicament una qüestió pragmàtica, ja que és més senzill i es creu més d´acord amb les noves tecnologies.

   Per altra banda i com és sabut, els partidaris del manuscrit sostenen que escriure amb lletra lligada costa més perquè exigeix un domini més perfecte de la mà i dels dits, alhora que millora la lateralitat i ajuda a estructurar l´espai i el pensament.

   A més, els estudis científics demostren que escriure a mà estimula les capacitats neuronals ja que s´activen simultàniament diversos processos cerebrals, des del visual fins la capacitat motora i cognitiva. I també exigeix un exercici més intens del cervell, fet que ajuda a recordar i comprendre més bé el que estem escrivint.




   Així les coses i a banda del que opinin d´un cantó i de l´altre, la meva experiència és que escriure a mà és una activitat apassionant. A mi m´encanta. És un autèntic plaer deixar lliscar tan el llàpis com el boli o la ploma i omplir amb lleugeresa un paper en blanc, deixant que flueixin els continguts i les emocions. A més, sentir com la mà escriu és mantenir tota la força de l´ésser viu connectat amb un mateix, a diferència de la dissociació que es pateix davant la fredor d´un ordinador.

   I no cal dir la importància de tot el que plasmem en la pròpia escriptura des de l´estat d´ànim, l´energia i la nostra peculiar manera de ser, vastament estudiat pels grafòlegs.

   En moltes cultures l´escriptura és considerada un art i un exercici creatiu tan pel que escriu com pel que ho visualitza. Hi han mostres cal·ligràfiques extraordinàriament boniques.

   Per tant, la meva opinió és que no hauria de decaure la utilització de la lletra lligada a l´escola a part que després es passin en net els textos a l´ordinador, que ofereix més facilitat de correcció. Però caldria donar a l´escriptura a mà la importància que mereix i sobretot gaudir-ne. És emocionant. I no cal dir que, com expressió d´un mateix, és alhora absolutament terapèutica.

 

   

Núria Maeso Salvà

   

26.12.16

ANIMACIÓ INFANTIL DE NADAL; CONTACONTES

NADAL a la Creu de Barberà



   El passat dia 24 de desembre la Plataforma per la Llengua, territorial Sabadell, juntament amb l´AAVV de la Creu de Barberà, vàrem organitzar una actvitat d´animació infantil sobre el Nadal, amb molta participació ciutadana del barri.

   A l´espectacle no hi va faltar el pare Noël, tió, piscina de neu, repartiment de cartes als reis, editades en català per Plataforma per la Llengua, i sobretot un contacontes; aquest va anar a càrrec de Berta Rubio i va girar al voltant de l´hivern i de Nadal, amb variades històries i poemes, alguns del llibre "L´Arbre de les Poesies", que van captivar als nens.

   També s´hi va afegir un taller de pinta-cares que va tenir molt èxit; les màscares que més van demanar els nens van ser les de gat, de papallona, de marieta, de tortuga ninja...

 


   I tot plegat amb música i ambientació nadalenca que va configurar un matí molt participatiu i realment màgic pels nens, molt adient per ser precisament la vigília de Nadal. Una festivitat que no ha de quedar reduïda a un símbol consumista sinó una oportunitat més per viure i conèixer la nostra cultura, en un marc altruista.

   És important remarcar que l´acte va reforçar la llengua catalana en un context lúdic i festiu, donat que no s´ha de reivindicar només el seu ús en temes formals, sinó fomentar la seva utilització d´una forma espontànea, com la cosa més senzilla i normal, i com a eina de cohesió social.


   

   Un matí genial. Hagués estat bé poder arribar a més barris i completar així la tasca que ja es va fent  a l´escola.


   Nadal
-Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
-Mare, què vol dir, la pau?
(A l´entorn, tot foc i runa...)
-Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
-Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel
(bombarders enlloc d´Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal

Joana Raspall (1913-2013)
-------------------------------------


Bones Festes!
Pau i Amor i que en el 2017 tots poguem realitzar els nostres somnis!!!



Núria Maeso Salvà
 

5.11.16

TRIA UN LLIBRE


                                                  Petits lectors  "Fas 6 anys - Tria un Llibre"

    Dins del Pla de Foment de la Lectura de la Generalitat, aquest any s´ha engegat una campanya a favor de tots els nens que compleixen sis anys durant el 2016, els quals rebran a casa un val de 13,- euros que podran bescanviar pel llibre de literatura infantil que desitgin.

   L´objectiu que es persegueix és fomentar els hàbits de lectura entre els infants i, amb l´ajuda dels pares, animar-los a iniciar la seva pròpia biblioteca particular.

   Personalment em sembla una campanya interessant ja que possibilita que els nens descobreixin les llibreries en companyia d´un adult, puguin fullejar diferents classes de publicacions i arribin a identificar el llibre com un objecte-regal molt preuat.

   El llibre ha de seguir essent un referent important en l´aprenentatge i seria bo que l´hàbit i el plaer de la lectura tingués un lloc important en la vida de la llar, sense quedar eclipsat per la invasió de tantes pantalles tecnològiques que ens envolten que, en tot cas, no haurien de ser substitutòries sinó complementàries.

   A les llibreries podem trobar, pels petits lectors, un gran ventall de llibres, de variades  mides, formes, colors, textures... i de diferents categories, bàsicament les següents:

- Llibre -joc: poden ser sonors, desplegables...

- Contes: sobre animals, natura o sobre el món que ens envolta... Pot primar més o menys la il·lustració).

- Primers coneixements: són contes que tracten conceptes nous per l´infant...

- El ritme de les paraules: són llibres de gradació lectora que ajuden en l´aprenentatge de la lectura.

- Emocions i sentiments: són contes que tracten sentiments (por, gelosia, amistat... ) els sentits         (tacte, gust...) i l´entorn familiar (naixement, adopció...).

- Còmic: amb vinyetes il·lustrades...

- Poesia: són poemes senzills sobre temes propers a fi que vagin descobrint la música de la rima...

- Festes Populars: són contes de la cultura i folklore popular catalana.

   Tot un món de descoberta que els nens poden gaudir en companyia dels adults, germans, amics... i que pot marcar un referent per sempre en la seva vida.




Núria Maeso Salvà

6.10.16

JOAN AMADES "Exposició: La memòria del poble".


   La Plataforma per la Llengua, territorial Sabadell, organitzem del 4 al 18 d´aquest mes d´octubre, una exposició que commemora el 125è aniversari del naixement de Joan Amades, al Casal Pere Quart de Sabadell.

   Joan Amades (1890-1959) va néixer a Barcelona en el sí d´una família molt humil. La seva vida acadèmica fou curta i als nou anys deixà els estudis per ajudar l´economia familiar. Però aquestes circumstàncies adverses al que s´afegia una deficiència visual van ser superades per la seva gran avidesa de saber, esperit de treball i una memòria prodigiosa. Fou un gran autodidacta.


 A partir de 1915 Joan Amades començà a interessar-se pel folklore, arran de la seva activitat com excursionista que l´apropà a la descoberta del país, el territori, els costums i les tradicions. Posteriorment tot el seu gran bagatge va quedar recopilat en els llibres "El Costumari Català" que consta de cinc volums ordenats al voltant del cicle de l´any i "Folklore de Catalunya".  En conjunt abraça aspectes tan diversos com llegendes, rondallística, cançoner, lingüística, literatura popular, teatre, jocs, mitologia, ritus, imatgeria, balls, danses, arts i oficis, festes...


   Tot un fons etnològic indispensable per consultar tan a nivell escolar com per interès personal, si es vol tenir un bon coneixement de les arrels del nostre país. 

   A Joan Amades li debem aquesta immensa memòria popular gràcies a conservar usos i costums així com identitats del nostre poble que sovint han estat en perill d´esborrar-se per sempre.

   Aquesta exposició vol retre merescut homenatge a la seva trajectòria i obra i és tot un plaer fer-hi una visita.



Núria Maeso Salvà

13.9.16

JOCS DE LLENGUA (Plataforma per la Llengua)

   Com una activitat més dins dels actes de la Festa Major de Sabadell, els passats dies 3 i 4 de setembre es va dur a terme la 5a edició dels Jocs de Llengua, organitzada pel grup local de Sabadell de la Plataforma per la Llengua, del qual sóc integrant, entitat que té per objecte potenciar i difondre l´ús del català com a eina de cohesió social.



   La Plataforma per la Llengua treballa per aconseguir la normalització definitiva del català. Ho fa a través d´accions socials en diferents àmbits, com el món del treball, el cinema, el sector empresarial o l´acollida lingüística a les persones nouvingudes, a part d´accions més lúdiques destinades als infants, joventut o públic en general. 

 
   En concret, els jocs de llengua celebrats recentment, destinats a totes les edats, han tingut com a finalitat que els concursants ampliïn els seus coneixements de català i enriqueixin el seu vocabulari. S´han distribuït en dues sessions; el primer dia a base d´un concurs de Superdictat estructurat en tres nivells, segons el grau de dificultat de les paraules llegides. I el segon dia mitjançant un entretingut torneig d´Scrabble amb la presència d´alumnes dels instituts i escoles de la ciutat. 

     A més amés, aquest any, aquestes jornades han tingut un caràcter solidari ja que per poder participar com a concursant s´havia d´aportar algun aliment destinat a la Creu Roja. Es va fer un bon recapte.

   Finalment apuntar que aquests tipus de concursos són molt motivadors sobretot per edats escolars i alhora una manera lúdica i efectiva per anar aprofundint en el coneixement de la nostra llengua.




Núria Maeso Salvà

3.9.16

PRESENTACIÓ - TALLER "L´arbre de les Poesies" a Bellver de Cerdanya





     Com faig habitualment des de fa algunes dècades, aquest any també he fet una estada d´estiu a la Cerdanya, al bell mig del Pirineu. Tal com ja és conegut, geogràficament és una comarca ampla, en forma de cassola, envoltada de muntanyes i situada d´est a oest, aspecte que fa que tingui moltes hores de sol. No cal dir que té un paisatge d´una bellesa excepcional, amb moltes excursions a fer, ja sigui per la banda del Cadí com per la vessant que dóna a França, amb muntanyes abruptes, molts llacs, rierols i poblets d´encís.


   Però a més, és una comarca que té una gran dinamització cultural, sobretot a l´estiu ja que es celebra la Festa Major de molts pobles, amb variades oportunitats de gaudir d´exposicions de pintura i fotografia, concerts de música, cinema a la fresca, fires d´artesania, festivals infantils... i també actes relacionats amb el llibre com contacontes, certamens literaris, recitals de poesies, presentacions de llibres...


   En aquest sentit i aprofitant la bona entesa amb l´Ajuntament de Bellver, el passat 19 d´agost a la pròpia Biblioteca de Bellver de Cerdanya vaig donar a conèixer, una vegada més, el llibre publicat per Sant Jordi, "L´Arbre de les Poesies". L´objectiu era que els nens gaudissin escoltant el conte i alguns dels poemes de l´obra, amb la motivació afegida de descobrir l´enigma amagat a cada pàgina que el propi il·lustrador, en Josep Ubia, anava dibuixant simuntàniament al seu cavallet. Seguidament es van repartir les il·lustracions fetes entre els assistents i es va muntar un taller de plàstica a base d´encaix i pintura que els nens van realitzar amb entusiasme.




  Una vetllada intensa, diferent i enriquidora pels nens i un bon complement a les moltes hores de sol, aigua i exercici a l´aire lliure que caracteritzen l´estiu.





Núria Maeso Salvà

31.8.16

L´EMPATIA

   L´empatia és la capacitat de sintonitzar amb les persones i llegir-les emocionalment. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats dels altres i sovint s´anticipa a les seves demandes.

   Els educadors han de tenir una gran capacitat d´empatia ja que han d´entendre els alumnes en la seva totalitat. Els mestres amb bona empatia milloren la motivació dels nens així com el seu rendiment acadèmic. En general, totes les professions assistencials, com metges, infermeres... requereixen aquesta qualitat.

   Si bé és una aptitud innata, també es pot entrenar i augmentar mitjançant una educació en valors  i potenciant una actitud receptiva i altruista.


   Una de les maneres més fàcils i efectives de desenvolupar l´empatia ens l´ofereix el tracte amb els animals de companyia, sobretot els gossos. Són animals intel·ligents, però al no articular llenguatge verbal, cal interpretar cada situació recíprocament. I així et vas donant compte que es va formant una mutua comprensió. N´hi ha prou amb una simple mirada, un gest, un sospir... Es produeix una sintonització perfecte. És fantàctic. I molt recomanable perquè els nens s´entrenin en aquesta dinàmica que, sens dubte, els obrirà l´afectivitat i potenciarà la seva interacció social.

   Però, a més a més, fàcilment ens adonem que els gossos entenen alguns mots, fet que augmenta la mútua empatia. I precisament aquest fet ara és avalat per uns investigadors hongaresos que certifiquen que els gossos ens entenen quan els parlem i no només són capaços d´identificar el contingut d´algunes paraules, sinó també l´entonació del discurs. Un estudi de l´activitat neurològica realitzat amb resonàncies magnètiques del cervell de gossos ha demostrat que desxifren el contingut de les paraules a l´hemisferi esquerre i per codificar les entonacions fan servir el dret, com el cervell humà. Una porta oberta a futures investigacions sobre el llenguatge en general que pot ser de molta utilitat.

      



Núria Maeso Salvà

10.6.16

BELLPRAT, VILA DEL LLIBRE

   Els dies 4 i 5 de juny tingué lloc la novena edició de la fira del llibre a Bellprat, bonic poblet de la comarca d´Anòia.

   Durant dos dies el poble es transforma en una porta oberta al món del llibre. A qualsevol casa s´hi pot trobar un espai que convida a una conferència, exposició, debat, taller...

   Als carrerons típics del poble s´hi instal·la un mercat del llibre, tan de novetats editorials com de llibre antic, i en els punts més cèntrics s´hi van fent presentacions de llibres, contacontes, recitals de poesia...

                                                                                  
 



   Igualment s´habilita la sala social de l´Ajuntament per concerts de música, teatre... I també s´organitzen tallers d´enquadernació, estampació, il·lustració..., que cadascú s´hi pot apuntar, segons li convingui.



En conjunt, són dues jornades que ens ofereixen molt variades activitats per gaudir de tot el que fa referència al llibre, fomentant la imaginació, l´art i la cultura.

Ja sabem que el llibre és un gran instrument per obrir la ment i el cor i Bellprat ens ofereix el goig de facilitar-ho.



   En aquesta edició també s´hi van sumar actes propis de "L´any  Llull", amb una exposició de la Institució de les Lletres Catalanes, un recital de faules del "Llibre de les Bèsties" i una selecció manuscrita de proverbis de Llull.


   L´experiència de Bellprat és inspiradora ja que només recórrer els carrers, tot fullejant llibres, intercanviant opinions o observant el bell entorn, ja és gratificant. No es pot oblidar que, en aquesta època, aquest poblet de pessebre és envoltat per camps grocs i per un mar d´espigues verdes picotejades pel vermell insultant de multitud de roselles que s´alcen intrèpides arreu. Una meravella.




Per la meva part, aquest any he aportat el meu granet de sorra amb la presentació del llibre "L´Arbre de les Poesies", juntament amb l´il·lustrador Josep Ubia, i seguidament vaig organitzar un taller d´encaix i pintura que també va agradar als nens. Hi va haver força assistència. Va ser un dia francament feliç i una data a recordar.



  
   

 Us ho recomano!

Núria Maeso Salvà

24.5.16

FINAL DE CURS A LA BIBLIOTECA

   A l´acabar el mes de maig finalitzen els tallers de lectura comprensiva "Lecxit" que es porten a terme a les biblioteques. De moment aquestes sessions de lectura s´han destinat a nens de quart de primària. Ara hi ha el projecte que aquests tallers tinguin continuïtat  mentre els nens cursin cinquè i sisè, sempre que s´incrementi el nombre de tutors voluntaris.

   Amb aquesta finalitat, el 30 d´abril passat, el diari de Sabadell va publicar un article donant a conèixer aquests tallers i la seva favorable experiència, amb la intenció d´aconseguir augmentar amb escreix els 47 voluntaris que hem funcionat aquests curs.



   Si bé els tallers es basen en la lectura també s´hi fan activitats concretes d´expressió escrita per sedimentar alguns aspectes, sempre utilitzant un component lúdic, ja que s´ha de tenir clar que no es tracta de fer classes de reforç. En realitat és qüestió d´aprendre jugant, tenint com a base gaudir del món literari infantil.

   A final de curs també es realitzen activitats didàctiques conjuntes amb la resta de nens que acudeixen a la mateixa biblioteca, com poden ser murals plàstics amb aportacions de cada alumne o jocs didàctics col·lectius, tals com aparellar conceptes i paraules, mémori de dibuixos d´un conte, recitar refranys, poemes...

                                                                                                                             
   Aquest any, com a cloenda del curs, el passat dia 23 es va fer una trobada de totes les biblioteques de Sabadell participants al projecte,  juntament amb els pares, a l´auditori de la Biblioteca Vapor Badia, amb una amena xerrada d´en Carles Alcoy.

   En el seu discurs va subratllar el bon resultat d´aquest programa i va fer èmfasi en la importància de la intercomunicació personal, que també exigeix una lectura de l´interlocutor, i té una conseqüència lògica que és la necessitat de parlar. Va resumir el seu missatge en que tot es fa present gràcies a l´expressió del llenguatge, amb una frase a recordar: "la realitat es fa parlant", sinó no existeix.

   
                                                                                                                                                    .
   Núria Maeso Salvà

1.5.16

PUBLICACIÓ LLIBRE: "L´ARBRE DE LES POESIES"

   La diada de Sant Jordi sempre és bonica però, per a mi, aquest any encara ha estat més especial perquè he aportat el meu granet de sorra amb la publicació del llibre L´Arbre de les Poesies.


   És un conte del que es desprenen trenta-quatre poesies, destinat a nens bàsicament de primària. El conte ens parla d´una nena, la Bet, a qui li agrada molt llegir contes, històries, còmics... i sobretot poesies. Sempre acostuma a anar a llegir al bosc i s´asseu al peu del mateix arbre. 







   La sorpresa és que quan l´arbre floreix, en comptes de donar fruits silvestres produeix poesies i es converteix en un exemplar únic al món. Solament hi ha un personatge en tot el bosc que sap perquè s´ha produït aquest fenomen, el qual han d´endevinar els lectors. La pista de l´endevinalla és que es tracta d´algú que apareix amagadet a cada pàgina, entremig de les boniques i divertides il·lustracions realitzades per en Josep Ubia.








   Les poesies que el llibre va desgranant són sobre temes variats; d´animals, de natura, de coses de la vida diària, de tradicions, del temps...



   També s´aprofiten les guardes del llibre per introduir dos jocs de mots encreuats, on queden plasmats tots els noms dels poemes.




   He triat el format de poesia ja que agrada als nens i genera emocions positives que els engantxa a seguir llegint.






   Llenguatge, musicalitat i sentiments formen un engranatge breu capaç d´atreure la mainada i fer-li descobrir el plaer de la lectura.


   Tal com explica el conte que presenta l´obra, ens transformem en allò de què ens alimentem i així seran els nostres fruits!!!


   
  
   






Núria Maeso Salvà

24.3.16

DAVANT LA DISLÈXIA

   L´etiologia de la dislèxia és un tema molt polèmic, ja que s´han exposat nombroses causes per explicar el seu origen.

   En l´actualitat els estudis de neuroimatge han portat a creure que la dislèxia té una base neurobiològica, que incideix en la zona esquerra del cervell, la qual està implicada en els processos de lectoescriptura.


                                      

   També s´ha comprovat que aquesta alteració del neurodesenvolupament pot tenir un origen genètic, fins un percentatge del 60 % dels casos.

   A més a més, segons investigacions recents, també s´ha demostrat que el processament fonològic és el procés psicolinguístic més influent en la dislèxia. Aquest plantejament ha portat a pensar que el correcte aprenentatge de la lectura necessita que l´alumne hagi desenvolupat prèviament una adequada consciència fonològica, la qual passaria per diversos nivells de complexitat, cada vegada més abstractes, des del coneixement analògic (rimes) al sil·làbic, després intrasil·làbic, posteriorment fonètic i en últim nivell fonèmic, aquest últim imprescindible per a l´aprenentatge de la lectura alfabètica, així com per a la presa de consciència dels fonemes i l´habilitat per manipular-los.

   Si bé actualment el dèficit fonològic se situa com una de les principals causes de la dislèxia, també hi han altres eixos cognitius que intervenen en el procés lector i que explicarien la variabilitat de la dislèxia, com ara la percepció visual i auditiva, els moviments oculars, el reconeixement auditiu, la memòria de treball, l´expressió oral, la velocitat de processament, etc. Per tant, en cada cas s´hauria d´establir un diagnòstic diferencial rigorós per poder determinar les estratègies d´intervenció més adequades.

   De totes maneres, tenint en compte la importància de la consciència fonològica, la qual es comença a desenvolupar a partir dels 3 anys i abans del 7, i que el coneixement fonològic només s´adquireix mitjançant l´aprenentatge i no de manera espontània, seria desitjable que, per part de l´escola, s´intervingués sobre la consciència fonològica dels nens/es en risc de dislèxia durant els anys prelectors i en l´inici de la lectoescriptura.

   Per diagnosticar la dislèxia s´ha d´observar una discrepància del nivell de lectura de dos anys, com a mínim, en relació a la normalitat i no és fins als 8 o 9 anys que això es pot contrastar. També cal arribar a aquesta edat per poder diferenciar si es tracta d´un retard lector o d´una alteració en el neurodesenvolupament. Encara que en principi els símptomes poder ser semblants, en el primer cas només hi ha un alentiment de la maduració cerebral que li permetrà al subjecte aconseguir un desenvolupament normal però més tardà, mentre que quan es parla d´alteració implica que hi ha una funcionalitat anòmala del sistema neurològic que exigirà una reeducació específica.

   Quan es sospita que un nen/a pot ser dislèxic caldrà que l´escola faci una entrevista a la família per fer una anamnesi. Després s´ha de descartar qualsevol deficiència sensorial o cognitiva i passar les proves corresponents.

   Després de l´avaluació de les capacitats intel·lectuals es passa a l´anàlisi específic de la lectoescriptura, per al qual hi ha nombrosos test estandarditzats, tals com  El TALE, REGIDOR,  DST-J...

   Quan ja es té el diagnòstic, l´alumne haurà de fer la reeducació específica  que se li assigni però també és molt important que a l´aula ordinària s´adoptin bones estratègies, tals com:
  • no penalitzar les faltes d´ortografia, si bé exigir uns mínims. No corregir en vermell.
  • seleccionar el més important i reduir el temari a estudiar. Millor poc i bé.
  • procurar que l´ alumne no  llegeixi en veu alta pel perill de ridiculitzar-lo.
  • assegurar-se que ha comprès correctament.
  • donar el temps necessari per realitzar les tasques.
  • tenir en compte on està assegut: prop/lluny del mestre i al costat de quins nens.
  • donar més valor al contingut del redactat que a la forma.
  • donar l´apoció de fer una prova oral, que compensi l´escrit.
  • potenciar les altres aptituds de l´alumne; esport, imaginació, dibuix...
  • procurar utilitzar els suports visuals possibles.
  • ensenyar a fer un bon ús de l´agenda escolar.
  • procurar que canviï d´activitat amb freqüència, ja que aprendre és un sobreesforç molt gran.
  • vigilar no carregar molts deures, donat que ja fa reeducació a part.
  • deixar que utilitzi recursos tecnològics, ordinador, calculadora... 
  • al realitzar els informes vigilar els comentaris a fi de no mermar la seva autoestima.
  • ressaltar els progressos aconseguits. 
  • procurar una estreta relació entre els mestres i els professors de suport.
  • aconseguir bona col·laboració de la família.

   També és molt important donar a conèixer aquest tipus de trastorn a la resta d´alumnes de la classe perquè el comprenguin i respectin. En alguns col·legis aquest tema es treballa a base d´una recerca sobre personatges coneguts que en són afectats (Tom Cruise, Michael Jordan, Bill Gates...) i es fa un treball bibliogràfic que es posa en comú. El fet que els personatges escollits siguin de gran prestigi augmenta molt l´autoestima d´aquests alumnes. 


    Per acabar, a part de la reeducació concreta que precisi l´alumne i de les estratègies a potenciar a la classe, també és molt recomenable que realitzi la teràpia audio-psico-fonològica del mètode Tomatís, que a través de l´obertura de l´escolta s´aconsegueix una millora de l´activitat neurocerebral, molt positiva perquè aquests alumnes superin el trastorn.




Núria Maeso Salvà

11.3.16

LECXIT

Lectura per a l´èxit educatiu




   Lecxit és un programa organitzat per la Fundació Jaume Bofill, en conveni amb diversos ajuntaments, entre els que s´hi troba Sabadell. L´objectiu és millorar la comprensió lectora dels infants involucrant escoles, famílies i voluntariat. Es porta a terme aprofitant els equipaments de les biblioteques que a Sabadell es concreten en la Biblioteca del Nord, Biblioteca de Can Puiggener, Biblioteca de la Serra i Biblioteca del Sud.  


   A cada alumne se li assigna un tutor que l´acompanya en la lectura amb una tutoria individual per setmana. La clau de Lecxit està en treballar de forma lúdica i amena. També és important la participació de les escoles i les famílies.  


   Algunes actituds bàsiques del tutor en aquesta atenció individualitzada:

  • atenció i creativitat: adaptar les accions al moment i característiques de l´infant.
  • responsabilitat i compromís: intentar ser un recolzament i un exemple per als petits.
  • empatia i comprensió: posar-se en el lloc dels infants i fer un esforç per entendre i contextualitzar les seves reaccions i comportaments.
  • proximitat i afecte: potenciar una relació afectiva i un vincle posititu amb els nens que ajudarà a l´èxit de l´experiència lectora. 
  
  Al desenvolupar les sessions cal que la metodologia sigui ben pensada, és a dir, que les activitats siguin preparades pel tutor amb anterioritat i resultin motivadores. És recomanable utilitzar recursos i material variat, tals com contes, còmics, notícies, endevinalles, articles d´opinió, poesies... I també és interessant combinar estratègies de lectura diferents; lectura en veu alta, conjunta, silenciosa..., sempre tenint en compte el nivell i ritme del propi alumne. Al final de cada classe és bo realitzar algun tipus d´activitat escrita, joc... per comprovar la comprensió del text.


   Quan l´alumne vagi avançant en la facilitat lectora i estigui avesat a llegir diferents formats, és interessant introduir l´ordinador per descobrir pàgines web de contes com http://www.totcontes.com, entre d´altres, o espais virtuals de lectura com Què Llegeixes? i similars, on poden compartir opinios sobre llibres. I finalment també seria interessant ajudar als nens a utilitzar la seva imaginació per escriure el seus propis contes.


   En resum es tracta d´incentivar la lectura fins aconseguir que els alumnes descobreixin que llegir és tot un plaer i en facin un hàbit. De fet, moltes vegades a l´acabar el curs molts nens demanen llibres en préstec a la biblioteca per emportar a casa,  a diferència d´abans. En aquest sentit és molt impotant la col·laboració de la família que hauria de potenciar aquesta tasca. 


    

   


Núria Maeso Salvà

    

   


29.2.16

ELS BENEFICIS DE LA LECTURA

   Llegir i comprendre és una qüestió bàsica per l´aprenentatge i una eina indispensable per anar per la vida.


   Potenciar la lectura és important ja que enriqueix el llenguatge i contribueix a la construcció de la persona amb referents externs diferents del seu propi context. També facilita la reflexió i el pensament crític, així com la imaginació, la curiositat i la creativitat.


   Per aconseguir que els nens adoptin l´hàbit de la lectura és important fer que l´experiència lectora sigui emotiva i positiva. Intentar despertar emocions intenses que és el que perdura en el temps. Si l´emoció és positiva segur que hi haurà desig de repetir l´experiència per recuperar aquesta emoció. S´hauria d´ajudar a trobar el plaer de llegir.


   Un aspecte molt important és la lectura en veu alta que ajuda a afinar el propi teclat vocal i a sedimentar els coneixements i la memòria.


   Si, a més a més, és el pare que ajuda al seu fill en aquesta lectura en veu alta, els beneficis són molt importants pel desenvolupament intel·lectual del nen.


   Hi han diferents tipus de lectura tals com el conte il·lustrat, el còmic, els llibres de coneixements, poesies... Cada gènere és un món per explorar que ofereix moltes possibilitats de gaudir i aprendre i en concret la lectura de ficció, com diu en Vicenç Villatoro, és rellevant en la mesura que ens permet viure més vides a part de la pròpia. En definitiva, llegir és viure, perquè tots els relats surten de l´experiència vital de qui els ha escrit.  


   
Núria Maeso Salvà
     

21.2.16

MÈTODE TOMATÍS

Una pedagogia de l´escolta - Audioteràpia
 



   Alfred Tomatís, 1920-2001, metge otorrinolaringòleg francès, després de 40 anys d´investigació, va descobrir la importància de l´escolta. És possible sentir bé i escoltar malament.

    S´entén per escolta la capacitat d´utilitzar l´oïda d´una forma atenta, amb l´objectiu d´aprendre i comunicar.

   Cal tenir en compte que l´oïda és una porta d´entrada a la totalitat del sistema nerviós, per tant una teràpia a través de l´oïda, en aquest cas amb el mètode Tomatís, potencia aspectes del cervell que faciliten una millor capacitat d´aprenentatge, comunicació i relaxació emocional.

   Tan en la infància com en la vida adulta alguns detonants poden haver inhibit l´escolta en una determinada freqüència sònica. A vegades, davant d´experiències negatives, l´escolta es bloqueja per autodefensa, autoprotecció o supervivència. Llavors això deriva en dificultats de comprensió i aprenentatge.

   Per paliar aquesta pèrdua d´escolta, A. Tomatís va idear un aparell (oïda electrònica) que amplifica una gravació de veu o de música just en les freqüències que un pacient té mermades. Mitjançant uns auriculars s´escolten aquestes gravacions durant vàries sessions. Normalment s´utilitza música de Mozart, cant gregorià o veu materna, filtrant-ho tot a les freqüències convenients en cada cas.

   S´utilitza música de Mozart perquè els seus compassos coincideixen amb el ritme neurològic humà. També és útil el cant gregorià perquè ens acompassa amb el correcte temps fisiològic-respiratori.

   Un aspecte important a comentar és que les gravacions a través dels auriculars sempre s´escolten per l´oïda dreta i així es potencia directament l´hemisferi esquerra del cervell que processa tota la part del llenguatge. Per això aquest mètode és molt beneficiós per les disfuncions sobretot en l´àrea de llengua.

   Inicialment A. Tomatís va aplicar la seva teràpia en cantants que havien perdut la veu. I després del tractament s´observava que, a part de restaurar l´escolta, també havien recuperat armonia anímica.

   Llavors es va fer palès el que avui la neurociència constata: un trauma psicològic o un conflicte anímic s´expressa en la inhibició de l´escolta d´una freqüència concreta. Per tant quan es restaura l´escolta també es reparen determinades disfuncions conductuals, tics, pors, ansietats...

   El postulat Tomatís afirma que la veu no conté més del que l´oïda és capaç de percebre. Si es restitueix a l´oïda traumatitzada l´audició correcte de les freqüències mal escoltades, aquestes es restauren també en l´emisió vocal.

   Un altre aspecte que va aportar A. Tomatís és adonar-se que l´oïda és el primer òrgan sensorial que es construeix plenament al llarg de la gestació del fetus. Des dels quatre mesos i mig de gestació ja es comença a oir en el medi acuàtic. S´ha de tenir en compte que en el claustre matern s´inicia l´organització de la futura comunicació de l´individu amb el seu entorn, el desig de viure i el desenvolupament psico-emocional. Per tant, si l´embaràs va ser conflictiu i no es va establir una correcta relació amb la mare, es pot realitzar un tractament Tomatís per restablir positivament aquest període.

   La tècnica Tomatís o audiopsicofonologia es beneficiosa a totes les edats.  

   Els seus efectes es concreten:

 . Harmonitza l´estat interior en casos d´estrés, ansietat, angoixa, hiperactivitat, insomni...
 . Millora l´expressió i la comprensió oral i escrita (articulació, entonació, dislèxia...)
 . Millora la comunicació i les relacions en general.
 . Millora la memòria, l´atenció i la concentració.
 . Millora en general el rendiment escolar o a la feina. Augmenta l´interès per aprendre.
 . Millora l´equilibri, la imatge corporal, la psicomotricitat fina i la general.   

  També pot estar indicat per a infants adoptats i que poden haver viscut circumstàncies difícils tan en l´embaràs com en els primers anys de vida.



 
  Per més informació es pot consultar la pàgina web. tomatis
   
Núria Maeso Salvà