Aquest estiu he fet un viatge a Cuba. M´ha agradat moltíssim. Sempre dic que no m´interessa repetir un lloc quan vaig de viatge, però a Cuba no m´importaria tornar-hi, potser perquè només vaig visitar la part oest de l´illa, és a dir, el contorn de l´Havana i perquè penso que, tal com estan les coses, és un país que en un futur ha d´experimentar molts canvis.
Vaig tenir la sort d´estar en un hotel al bell mig de la capital, des d´on a peu podia resseguir els indrets més cèntrics. Això em va donar l´opció d´anar al meu aire, parlar amb la gent i fixar-me en allò que em cridés més l´atenció, sense presses.
En grup també vàrem fer un recorregut per l´Havana vella, que s´ha de tenir en compte que està en reconstrucció ja que els edificis estan molt deteriorats. La plaça de las Armes, la catedral de l´Havana (d´estil barroc colonial) el carrer i la plaça Mercaders, la plaça Sant Francesc i el carrer del Bisbe.
Tampoc ens varem perdre llocs emblemàtics com la plaça de la Revolució on hi han els edificis dels ministeris amb la cara del Che amb la frase"Hasta la victoria siempre" i l´altre amb Camilo Cienfuegos "Vas bien Fidel", així com el Capitoli que ocupa el govern, prop del Parc Central. La part nova de la ciutat s´anomena Miramar; la vàrem visitar amb un taxi "coco", és més residencial i ja ofereix una altra cara.
Però un dels llocs per on m´agradava més passejar era el Passeig de Martí (Prado) que arribava fins el Malecon amb una gran vista de la bahía i el castell de Sant Salvador de la Punta. Els edificis d´aquest passeig eren colonials i estaven restaurats. Un d´ells era l´escola de primària Julio Antonio Mella; hi vaig entrar i vaig tenir l´oportunitat de poder-la visitar i alguns pares i alumnes que hi havien m´explicaren el seu sistema educatiu. A Cuba l´escola és obligatòria i gratuïta per a tothom fins els 18 anys. Poden triar estudiar batxillerat o entrar en una escola tècnica. I qui vol fer una carrera universitària també la té gratuïta, però ha de passar un examen d´entrada bastant fort. Els que van a la universitat fan un any de servei militar i els que no en fan dos anys. Mentre fan aquest servei militar, tenen l´opció de repensar el seu futur i si volen poden accedir a classes particulars gratuïtes i tenen una segona oportunitat per entrar a la universitat.
En un carrer paral·lel al mateix passeig (C/Consulado 68) també s´hi troba el Casal Català de l´Havana. Evidentment hi vàrem entrar i l´arxivera ens va donar tota mena de facilitats per revisar varis llibres d´antics socis, on vaig trobar registrat el meu avi matern. Consta com a soci els anys 1929,1939 i 1940 i ja no apareix més, per tant, després de la guerra espanyola ja va marxar definitivament de Cuba. Em va fer molta il·lusió.
A part de l´educació, un altre aspecte que també tenen molt cuidat és la sanitat que igualment és gratuïta per a tothom.
Però si analitzem la història del país cal tenir en compte que arrosseguen fortes sotragades per les invasions espanyoles i dels nord-americans i ja fa seixanta anys de la revolució castrista que augurava una societat millor, sense diferències ni l´explotació dels esclaus africans.
En canvi, si mirem la situació econòmica actual veiem que no és envejable; la gent té un poder adquisitiu molt baix, amb salaris que en molts casos no passen de 25 euros al mes. L´Estat els dóna una cartilla de racionament que paguem a preu baix pels aliments bàsics com sucre, arròs, frijoles, sabó... però no els arriba per tot el mes. La seva vida es basa en mirar de subsistir i no els queden diners ni per poder comprar un pot de pintura o un sac de ciment per reparar les cases. També són molt deficitàries les infraestructures públiques, carrers, voreres... i sobretot el transport públic. En la seva precària economia també influeix el bloqueig dels EEUU i la pèrdua de suport de l´antiga Unió Soviètica.
La seva font d´ingressos avui dia prové bàsicament del turisme, també controlada per l´Estat, que va en augment i també tenen indústria de sucre, tabac, mineria (niquel) i alguna plataforma de petroli però que no els arriba ni pel seu autoconsum. Cultiven mango, malanga (patata), plàtans, cocos i tot tipus de fruites tropicals.
Podem dir que el país té coses a favor i en contra però a nivell socioeconòmic els falta millorar molt diversos aspectes i potser replantejar els seus supòsits comunistes per trobar estratègies que donin una millor qualitat de vida al conjunt de tota la població.
Però el que és indiscutible és el caràcter sofert, amable, hospitalari, tranquil i alegre de la gent. Els agrada molt la música i a qualsevol local o carrer es poden escoltar, a tot hora, ritmes de salsa, rumba... que encomanen bon humor a tothom. Com a cafeteria característica i amb molt ambient i marxa vàrem entrar a la "Floridita" que freqüentava Hemingway i on hi ha una escultura seva ja que va viure molt temps a Cuba. La beguda per excel·lència és el "mojito" que es fa amb llimes recentment espremudes, fulles de menta, sucre i rom blanc i tothom pren a qualsevol moment.
També vàrem fer excursions cap a l´interior de l´illa com Viñales i Pinar del Rio que són zones molt frondoses amb coves subterrànies per visitar. Va ser molt interessant i vaig conèixer uns mexicans molt simpàtics. Entre la vegetació sobresurt un arbre molt bonic que fa una flor vermella que s´anomena "flamboyant". I també vàrem recórrer algunes platges verges del nord de l´illa com Mar Azul o Varadero (més turística) amb les seves aigües cristal·lines blau-turquesa que són una meravella, pròpia del Carib.És una país ben variat i original amb una gent entranyable, que quan te´n vas et deixa un excel·lent record. Veurem com evoluciona la seva situació en un futur.
Núria Maeso Salvà
