Segons el filòsof Francesc Torralba, la intel·ligència espiritual ens faculta, entre altres coses, per prendre distància de la realitat, per elaborar finalitats, per fer valoracions i per preguntar-nos per la missió de la nostra existència. Implica la manera de relacionar-se en el moment present amb si mateix, amb els altres, amb la naturalesa i amb Déu. És un sentiment profund de compassió, d´unitat, de relació i connexió amb tot el que existeix.
La intel·ligència espiritual es desenvolupa progressivament, com la musical, la lingüística, la matemàtica o la que sigui i, com les neurones, es constitueix una gran xarxa de manera que el desenvolupament d´un tipus d´intel·ligència afecta a les altres.
Escriu el filòsof francès Michel Lacroix, autor de "Avoir un ideal, est-ce bien raisonnable", que hi ha necessitat de donar sentit a la vida. Sense ideals no es pot viure. Es pot subsistir, vegetar, però no viure humanament.
Lacroix considera que el millor antídot contra una existència purament primària, que fa caure en el culte del consum, la idolatria a la imatge o a certs personatges, és transmetre als nens un mínim de cultura religiosa i estimular la seva capacitat de valorar i discernir.
Farran (1998) distingeix entre espiritualitat i religiositat. La primera és una dimensió del ser, una qualitat inherent a tot ésser humà, mentre que la religiositat té a veure en el fer i actuar (inclou pràctiques com l´oració, el ritual, la celebració...) i intenta viure de forma transparent amb una realitat que transcendeix el jo.
Hi ha una estreta connexió entre l´ètica i els valors i comportaments, com el perdó, la gratitud, la solidaritat, la humilitat i la mateixa compassió. És evident que una religiositat sincera ha d´anar absolutament lligada a l´ètica, sinó de què serviria fer vuit o més hores de meditació o oració al dia, si després es va per la vida trepitjant al del costat, no saber perdonar o fent el mal a plena consciència.
Per altra banda, la confessionalitat determina la pertinença a una determinada creença o religió (ser cristià, hindú, budista...).
El nen al néixer, és receptor del món de valors i creences que li inspira el context on viu, però tot i així no ha d´estar determinat per això. En virtut de la seva intel·ligència espiritual, té capacitat per prendre consciència del què rep, dels valors que li han inculcat des de la infància i aquesta presa de consciència és bàsica fins que sigui realment autònom en el pensar, l´obrar i el viure amb els altres.
Per altra banda, és elemental transcendir les particularitats de cada creença i identificar el que uneix als éssers humans. El diàleg interreligiós i intercultural només és possible si els seus interlocutors tenen capacitat de prendre consciència del que cadascú creu individualment, però també transcendir el propi sistema de valors i descobrir el sentit del què l´altre creu. Aquest diàleg és, en l´actualitat, més necessari que mai donada la pluralitat existent en la societat i en la mateixa escola.
També s´hauria de tenir en compte que una vida espiritual no consisteix solament en mantenir una relació vertical amb l´aspecte diví a través d´una oració o meditació, sinó també participar de les lluites polítiques per pacificar el món i alliberar-lo del mal.
I per acabar, voldria fer esment al que diu Seligman per aconseguir una vida significativa, o al que diu Viktor Frankl per tenir una existència amb sentit, que no n´hi prou en aconseguir els fins perseguits sinó que també és necessari gaudir de cada pas d´aquest camí en cada moment.
Núria Maeso Salvà
