CIUTAT I ESCOLA

   En el marc del programa municipal Ciutat i Escola i amb l´objecte d´impulsar el voluntariat entre els joves, l´Ajuntament de Sabadell ha iniciat un projecte que intenta donar l´oportunitat a nois i noies d´implicar-se en la realitat que els envolta. Sota la seva coordinació, una vintena d´entitats i institucions de la ciutat s´han implicat en oferir projectes d´actuació que serveixin als centres com a punt de partida per elaborar la seva proposta pedagògica. La iniciativa s´aplicarà a 3r o 4rt d´ESO a partir del curs 2019/2020. 

   Els projectes es basen en la metodologia d´aprenentatge i servei, considerada la més adequada per desenvolupar un servei comunitari, ja que l´alumnat adquireix coneixements segons les necessitats existents. Mitjançant aquestes propostes, els alumnes adopten uns valors i alhora exerceixen de ciutadans actius. 

   Per altra banda i també dins del programa Ciutat i Escola, en el marc de la solidaritat, l´ONG sabadellenca Sid Moskitia, a requeriment de diverses escoles, ja ve oferint als alumnes de primària sessions informatives de la seva tasca a Hondures, a fi que els nens prenguin consciència d´una realitat social molt diferent de la que es viu aquí.

   En aquest sentit, recentment, varis membres d´aquesta ONG hem visitat l´escola Gaudí de Sabadell, on hem passat una projecció de la regió de la Moskítia (Hondures); els seus recursos naturals, els seus mitjans de transport, característiques dels pobles, habitatges, escoles... i de les seves necessitats sobretot alimentàries, mèdiques, educatives i de tot ordre. Només cal dir que la majoria de pobles repartits per la Moskítia (en plena selva) encara no tenen ni aigua ni electricitat.

   Així, els alumnes han pogut conèixer i prendre consciència d´aquesta realitat diferent, fer moltes preguntes i després entre tot el grup-classe han fet una maqueta amb plastelina del què han vist.

  Una sessió molt enriquidora. I en seguirem fent! 


Núria Maeso Salvà

LA MATERNITAT D´ELNA, d´Assumpta Montellà; lectura recomanada.

   Aquest llibre recull la història de cinc-cents noranta-set nens salvats dels camps de refugiats, nascuts a la Maternitat d´Elna, a la comarca del Roselló, a la Catalunya Nord, en el període comprès entre el gener de 1939 i l´abril de 1944, gràcies al coratge d´Elisabeth Eidenbenz que va transformar un petit palau rural abandonat en una maternitat que va funcionar a ple rendiment.

   Aquest fet té el seu orígen en l´Associació d´Ajuda als Nens de la Guerra que sorgí de moviments pacifistes de diferents nacionalitats entorn de la figura de Pierre Cérésole, humanista i gran defensor de la no violència; el seu missatge era preservar la pau i el bé entre els homes amb una clara vocació de servei.

   D´aquest moviment en sorgí la creació del Servei Civil Internacional (SCI), amb seu a Berna, al que s´adherí Elisabeth Eidenbenz i, després d´uns anys com a voluntària en ajuda humanitària durant la Guerra Civil Espanyola, amb només vint-i-tres anys va organitzar un servei d´assistència per a les refugiades catalanes embarassades que estaven recloses en els camps de concentració francesos durant la república, que va donar lloc a aquesta Maternitat d´Elna.

   Elisabeth Eidenbenz era mestra, no havia presenciat ni assistit mai cap part, per tant portar endavant tot aquest projecte va ser un repte i una gran obra. Actualment encara hi han molts supervivents dels nadons d´aquella època i en el llibre hi queden reflectits els seus testimonis personals així com les condicions socials tan dures d´aquells moments. Molt interessant.

Núria Maeso Salvà

 

 

 

COR DE VEUS; UN CANT ALS VALORS I LA FELICITAT

   Crec que són ben coneguts per tothom els beneficis que aporta la música per a l´ésser humà. Actualment, professors de la Universitat Autònoma de Berlín utilitzen les cançons i les tècniques de neuroimatge per investigar exactament què succeeix al cervell humà com a conseqüència de  la música i s´obra així un important camp d´investigació que pot ser utilitzat cada vegada més a nivell clínic com a eina d´intervenció per paliar el dolor, l´ansietat i la depressió.

   El que és evident és que la música desperta noves emocions i guarda estreta relació amb l´ànim. En concret, el cant augmenta l´autoconsciència i el fet de cantar conjuntament en un cor de veus estreny els vincles amb els altres integrants, augmentant l´empatia i els valors col·lectius.

   Per tant, formar part d´una coral és molt positiu, sobretot en edats primerenques, i una possibilitat que haurien de poder oferir totes les escoles. Així els alumnes aprendran a treballar en equip, reforçaran els valors de responsabilitat i compromís, potenciaran la intel·ligència musical, cosa que no es fa quan només s´escolta passivament una cançó i, a més a més, descobriran la seva pròpia veu i aprendran a modular-la, a part de desenvolupar l´oïda, el gust musical i el criteri musical.

   I encara més, cantar en un cor de veus, com tota activitat artística, fa sentir-se bé amb un mateix, és molt divertit i et fa autènticament feliç. Una opinió compartida per tothom que vivim aquesta experiència.

Núria Maeso Salvà