S´HA DE CONTINUAR ENSENYANT CAL·LIGRAFIA A L´ESCOLA

 Hi han moltes escoles que han eliminat la lletra lligada a les aules perquè asseguren que només prioritza l´aspecte formal de l´escriptura. Hi ha un debat educatiu de la necessitat de fer un canvi però no s´acaba de saber com. Alguns opinen que la lletra lligada no té cap sentit i és antinatural ja que els nens no ho veuen en el seu dia a dia.

Hi ha centres, però, que han optat per una solució intermèdia; a infantil comencen a escriure amb lletra de pal però quan entren a primària aprenen la lletra lligada per treballar la mobilitat del canell. Si una cosa funciona encara que sigui antiga, no s´ha de rebutjar perquè és beneficiós per als nanos.

A mi aquesta opció intermèdia em sembla vàlida ja que crec que el treball cal·ligràfic és important encara que sempre dins d´una activitat competencial. No tindria sentit fer-ho d´una forma poc creativa. De fet l´infant evoluciona segons el tipus de lletra que fa i la cal·ligrafia ho fa amb ell. Jo penso que és molt trist que molts alumnes no s´entenguin la lletra; és important dominar el traç i entendre el què estàs escrivint i que els altres també ho puguin entendre.

Núria Maeso Salvà  

Llibre: L´ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERS de Tatiana Tibuleac

L´Aleksy, afectat de deordre mental, decideix seguir el consell del seu psiquiatra per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar; rememorar l´època més feliç i devastadora de la seva vida que és l´últim estiu que passa amb la seva mare, afectada d´un càncer. 

De ser un adolescent trist i ressentit a causa d´una mare que l´ha ignorat i a qui troba tots els defectes, a part de la mort de la seva germana Mika i un pare borratxo, en el moment que a la mare li diagnostiquen un càncer i s´ha de morir pròximament, mare i fill abaixen les armes i fan tot el possible per reconciliar-se.

A banda de la història en si, la narració està molt ben documentada amb un seguit de metàfores molt boniques, a vegades fins i tot crues, que donen gran bellesa al relat.

 És un llibre francament recomanable.

Núria Maeso Salvà