En la primera part del llibre es fa un estudi sobre les característiques de la persona humana, el funcionament de l´aparell psíquic, l´estructura de la personalitat, la formació de l´autoconcepte, la crisi de l´adolescència, la joventut, l´edat adulta i diferents mecanismes de defensa.
En la segona part s´aborden els aspectes que permeten un canvi psicològic, com la revisió de l´autoconcepte, l´escala de valors, entre altres factors, i es fa una sèrie de reflexions i suggeriments que es poden resumir en frases.
- Fracassar és aprendre i aprendre és créixer.
- Que no ens toqui la mala sort ja és tenir bona sort.
- Qui menteix poc i amb bondat, ajuda al bé comú.
- Si no pots ser pi del cim, sigues mata de la vall.
- Qui no viu per alguna cosa, ha de viure per algú.
- Viu en present, aprofitant les experiències del passat, per a projectar-te constructivament cap al futur.
- Predicar amb l´exemple.
- Ser bo sense demanar ressò.
- Tant se val de qui és la culpa, somrieu i demaneu perdó.
- Desenvolupa les teves capacitats personals i tindràs més oportunitats laborals.
Antoni Bolinches indica que el projecte vital que condueix a l´autorealització és aquell que implica alhora pau interior i consecució d´objectius, encara que aquests no siguin importants sinó vàlids ja que el que compta no és ser poderós sinó feliç.
A més a més comenta que a mida que s´avança en el procés de maduració i creixement, les persones autorealitzades es reconeixen perquè gaudeixen de gairebé tot i no es queixen de gairebé res. No es lamenten dels seus errors passats sinó que n´aprenen. Son gent que transmet energia positiva; que aprenen de tots i no necessiten ensenyar ningú; que utilitzen el que saben sense exhibir-ho. Que en comptes de criticar, comprenen i en lloc de castigar, ajuden. Son persones, al cap i a la fi, que viuen amb sana alegria desproveïdes d´histèria i compulsió.
Bolinches afegeix que les persones autorealitzades es distingeixen perquè "viuen en present", gaudeixen de l´avui però no hipotequen el demà,. sinó que l´esperen amb optimisme. Son autònomes i independents, valoren la companyia però no en depenen, valoren les relacions humanes basades en el respecte mutu, la comprensió i la col·laboració però saben gaudir també dels moments de solitud. Actuen segons els seus punts de vista, criteris i conviccions, sense buscar l´aprovació dels altres ni despuntar per sobre d´ells. Troben ocupacions que estan en sintonia amb les seves capacitats i la feina es converteix per a elles en una font de realització personal. No cerquen honors ja que ja els gratifica la seva activitat quotidiana. Menteixen poc i s´informen bé abans d´opinar, mentre que els seus judicis son fruit de la ponderació.
L´autor també comenta que qualsevol cosa pot despertar l´interès d´aquestes persones perquè descobreixen que la felicitat és feta de coses petites i gaudeixen veient volar un ocell o una papallona, com també davant d´una posta de sol o una albada. Saben que l´home s´ha separat excessivament de la natura i procuren reconciliar-s´hi.
I per acabar, Antoni Bolinches apunta que l´autorealització és un camí de superació personal que pot resumir-se en una sola consigna d´inspiració aristotèlica:
"Arriba a ser el que ets".
A nivell personal, he trobat que és un llibre bonic i molt aclaridor.
Núria Maeso Salvà
