S´HA DE CONTINUAR ENSENYANT CAL·LIGRAFIA A L´ESCOLA

 Hi han moltes escoles que han eliminat la lletra lligada a les aules perquè asseguren que només prioritza l´aspecte formal de l´escriptura. Hi ha un debat educatiu de la necessitat de fer un canvi però no s´acaba de saber com. Alguns opinen que la lletra lligada no té cap sentit i és antinatural ja que els nens no ho veuen en el seu dia a dia.

Hi ha centres, però, que han optat per una solució intermèdia; a infantil comencen a escriure amb lletra de pal però quan entren a primària aprenen la lletra lligada per treballar la mobilitat del canell. Si una cosa funciona encara que sigui antiga, no s´ha de rebutjar perquè és beneficiós per als nanos.

A mi aquesta opció intermèdia em sembla vàlida ja que crec que el treball cal·ligràfic és important encara que sempre dins d´una activitat competencial. No tindria sentit fer-ho d´una forma poc creativa. De fet l´infant evoluciona segons el tipus de lletra que fa i la cal·ligrafia ho fa amb ell. Jo penso que és molt trist que molts alumnes no s´entenguin la lletra; és important dominar el traç i entendre el què estàs escrivint i que els altres també ho puguin entendre.

Núria Maeso Salvà  

Llibre: L´ESTIU QUE LA MARE VA TENIR ELS ULLS VERS de Tatiana Tibuleac

L´Aleksy, afectat de deordre mental, decideix seguir el consell del seu psiquiatra per superar el bloqueig artístic que li impedeix pintar; rememorar l´època més feliç i devastadora de la seva vida que és l´últim estiu que passa amb la seva mare, afectada d´un càncer. 

De ser un adolescent trist i ressentit a causa d´una mare que l´ha ignorat i a qui troba tots els defectes, a part de la mort de la seva germana Mika i un pare borratxo, en el moment que a la mare li diagnostiquen un càncer i s´ha de morir pròximament, mare i fill abaixen les armes i fan tot el possible per reconciliar-se.

A banda de la història en si, la narració està molt ben documentada amb un seguit de metàfores molt boniques, a vegades fins i tot crues, que donen gran bellesa al relat.

 És un llibre francament recomanable.

Núria Maeso Salvà

SETMANA DEL LLIBRE DE SABADELL

Del dia 24 al 30 de novembre de 2022 s´ha celebrat la primera Setmana del Llibre de Sabadell, a la qual he participat a la franja del migdia del dia 27. Per la meva part, ha sigut molt gratificant compartir una xerrada amb altres autors locals, com Imma Cabré, Laia Codina, Jordi Ballart, Katherine Vega, Jordi Catalan... moderat per Montse Barderi. S´han llegit fragments de novel·les, microcontes, poesies... i s´ha tancat la sessió amb una peça musical. Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer la producció local i anar fent xarxa. 

En el decurs dels altres dies han desfilat molts altres autors locals i també hi han hagut presentacions de llibres, signatures d´autors, col·loqui de periodistes sabadellencs... En conjunt penso que ha estat molt bona iniciativa.

Núria Maeso Salvà  

Llibre: LA VALL DE LA LLUM de Toni Cruanyes

La vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang (Canet de Mar) es desperta a la modernitat a través de vivències amb què una família pagesa s´obre pas en un món que es transforma molt de presa.

Toni Cruanyes ens explica la vida del seu avi, d´acord amb les seves memòries, en forma de novel·la, com homenatge a una generació d´homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a una pandèmia des d´una residència geriàtrica.

Desvetlla aspectes del seu avi, com que va ser adoptat i com aquest fet va marcar tota la seva vida, així com que va ser molt estimat per la família adoptiva que li donà bona educació, interès per aprendre i amor al treball. Va continuar el negoci del seu pare, en Laurenet, dedicat a la lampisteria, es va casar amb Teresa Becana i va tenir quatre fills. A part de treballar i ampliar el negoci del seu pare, era molt entusiasta de la lectura i en edat madura va ser alcalde de Canet de Mar, càrrec des d´on va propiciar molt progrés al poble.

Al tombant dels noranta anys es va posar molt malalt i ja no podia viure sol a casa i es va prendre la decisió dramàtica d´ingressar a una residència geriàtrica on va morir, però amb l´escalf d´una família que no li va deixar mai de fer costat, amb molt d´amor com transmet Toni Cruanyes en la seva narració que dóna a entendre com el seu avi li va marcar molt positivament la seva vida.

És interessant pel testimoniatge d´un temps i d´un país.

Premi Josep Pla 2022.

Núria Maeso Salvà  

MUSEU DEL CÒMIC DE BRUSEL·LES

Els belgues son grans fanàtics del còmic, tant és així que Brusel·les és coneguda com la capital mundial del còmic. El Museu del Còmic de Brusel·les rendeix tribut a grans artistes d´aquest anomenat novè art, com Peyo, Morris, Franquin o Philippe Geluk i al dibuixant per excel·lència Hergé, creador del Tintín. 

Al museu es pot veure tot el procés del còmic des de la seva creació sobre el paper fins al resultat final que veiem a les llibreries. Hi ha una exposició permanent sobre la història cronològica del còmic a Bèlgica, anomenada "El Museu de la Imaginació". El viatge temporal comença amb Hergé i acaba amb Peyo, creador dels Barrufets. Es poden conèixer els pioners en el món del còmic entre els anys 1929 i 1958. Cadascun dels artistes més rellevants del còmic a Bèlgica tenen una sala sobre la seva obra. També hi han exposicions temporals o provisionals. És interessant.

Núria Maeso Salvà

Llibre: RÀBIA de Sebastià Alzamora

 Es tracta de la història d´un home de mitjana edat que viu amb la seva gossa, anomenada Taylor, la qual un dia és enverinada i mor, sense que el seu amo sàpiga qui ho ha fet, però s´ho pensa.

També s´esdevé la mort absurda d´una altra persona, amb qui coincideix sovint quan passeja la gossa, víctima d´un accident. 

En el relat sobresurt la bona relació que tenia amb la seva gossa Taylor, que no perdonarà mai la seva mort.

L´home intenta assumir tots aquests fets dins del món degradat i corrupte que l´envolta (drogues, alcohol, descontrol, etc.), en el nucli turístic d´una illa sense nom. I entremig també el sorprèn una bona relació d´amistat.

La seva escriptura destaca per la preferència de frases llargues amb moltes subordinades i un vocabulari adequat a la situació amb profusió d´adjectius.

Núria Maeso Salvà

 

Emissió radiofònica: EN DROBNIC VOL SER LLIURE

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, el dia 19 d´abril a les 19h. per ràdio Matadepera s´ha emès la locució del llibre "En Drobnic vol ser Lliure", en format conte, dins del programa La Capseta Màgica i amb el suport de la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera.

Un exemplar del llibre s´ha donat com a premi amb motiu del certamen literari organitzat per l´emissora. 

Es tracta d´un programa dedicat a la mainada, on no hi falta la música, així com endevinalles, poemes, recomanacions de llibres, curiositats..., molt ben conduït per Paqui Morales.

Moltes gràcies. 

Núria Maeso Salvà 

Llibre: TÀNDEM de Maria Barbal

Tàndem és una història sobre la felicitat. L´Elena i l´Armand intentaran desfer-se de tot allò rutinari i viure el present de manera diferent de com ho havien fet durant anys. Mai és tard per pedalar acompanyats i viure una vida més plena. En definitiva, adoptar una altra actitud.

Es un llibre escrit d´una manera molt acurada, cuidant cada adjectiu i una sintaxi molt clara. És una història senzilla, ben encadenada i m´ha agradat sobretot la forma com està descrita. 

Núria Maeso Salvà

Llibre: TREU LA GALLEDA de Gerard López Fageda

És un assaig sobre la situació de la llengua catalana en l´actualitat. Fa una comparació amb un vaixell que s´enfonsa i ja només queda il·lesa la punta de proa. Llavors anima a que tothom agafi la galleda per treure aigua de dins el vaixell (que compara amb el titànic). I com?  Doncs sobretot esmenant la pròpia actitud d´utilitzar el català amb tota naturalitat, sense canviar de llengua, i sense tenir en compte com parli l´interlocutor ja que en la immensa majoria sap o entén el català.

A vegades es té el prejudici o complex inconscient que parlar el català fa mal educat quan s´hauria d´interpretar com la cosa més natural del món. És cert que aquesta llengua té factors adversos com la demografia, poc prestigi, món digital... però es pot revertir la tendència negativa perquè encara conserva un potencial de parlants molt gran.

Al llarg del llibre l´autor posa molts exemples de situacions viscudes que va analitzant, amb un llenguatge molt directe, amè i fins i tot divertit.

I l´objectiu és animar a tothom a canviar d´hàbits i a agafar la pròpia galleda per sumar-ne milers i milers i així reflotar la situació adversa que ara  pateix, immerescudament, la nostra llengua.  

Núria Maeso Salvà

Xerrada: LA FUNDACIÓ SID MOSKÍTIA A L´ESCOLA

 Aquest any hem començat novament les xerrades que habitualment fem a les escoles per donar a conèixer la tasca que l´ONG Sid Moskítia de Sabadell fa a Honduras. Concretament hem anat als cursos 1er i 2on de primària de l´escola Agnès Armengol de Sabadell.

Hem explicat com son els poblats en aquesta zona hondurenya i la seva forma de vida, basada en la pròpia subsistència, ja que és una zona molt pobre. Igualment hem donat a conèixer els projectes de solidaritat que desenvolupem a favor seu que es basen en l´ajuda a l´educació, la sanitat i el treball (fabricació de xocolata).

Els nens/es han escoltat amb atenció i han fet preguntes que mostraven el seu interès per conèixer una cultura tant diferent. Al final entre tots els alumnes de cada classe han construït amb plastilina una maqueta d´un poblat indígena hondureny segons les característiques que han previsualitzat en el power-point projectat.

Per mi trepitjar una escola sempre és gratificant i el contacte amb els infants em porta bons records ja que durant molt temps la tasca d´ensenyar va ser la meva feina que sempre vaig fer amb molta il·lusió. Impagable.  

Núria Maeso Salvà