És un assaig sobre la situació de la llengua catalana en l´actualitat. Fa una comparació amb un vaixell que s´enfonsa i ja només queda il·lesa la punta de proa. Llavors anima a que tothom agafi la galleda per treure aigua de dins el vaixell (que compara amb el titànic). I com? Doncs sobretot esmenant la pròpia actitud d´utilitzar el català amb tota naturalitat, sense canviar de llengua, i sense tenir en compte com parli l´interlocutor ja que en la immensa majoria sap o entén el català.
A vegades es té el prejudici o complex inconscient que parlar el català fa mal educat quan s´hauria d´interpretar com la cosa més natural del món. És cert que aquesta llengua té factors adversos com la demografia, poc prestigi, món digital... però es pot revertir la tendència negativa perquè encara conserva un potencial de parlants molt gran.
Al llarg del llibre l´autor posa molts exemples de situacions viscudes que va analitzant, amb un llenguatge molt directe, amè i fins i tot divertit.
I l´objectiu és animar a tothom a canviar d´hàbits i a agafar la pròpia galleda per sumar-ne milers i milers i així reflotar la situació adversa que ara pateix, immerescudament, la nostra llengua.
Núria Maeso Salvà
