La joventut i la forma física s´ha convertit en una icona de culte però el perill és que a part de voler allargar els avantatges de la joventut (que en si no és criticable), també es potencien aquelles conductes que són més pròpies de l´adolescència que d´una edat madura com correspondria.
Sembla que en l´actualitat no són els joves que volen imitar la conducta dels adults, sinó al revés. L´incomparable valor de l´experiència, el coneixement que proporciona l´edat, l´enteniment i la reflexió es vol substituir per continuar mantenint l´impuls i la recerca de la satisfacció instantània pròpia dels infants. El culte a la imatge s´imposa al mèrit i al esforç.
Tot això es reflexa en uns mitjans de comunicació que a vegades donen més importància a les banalitats d´alguns famosos que una informació rigorosa de l´actualitat. I en l´àmbit polític en ocasions es valora més als líders per la seva imatge pública i una retòrica atraient, que no pas per la seva actuació recte i coherent segons un programa progressista.
Crec que no s´ha de renunciar a la responsabilitat personal davant d´aquest fenomen i mantenir sempre l´esperit crític per no caure en aquesta infantilització. I que una maduresa curulla d´experiència, saviesa i joia sigui el reclam del millor model pels nostres joves.
Núria Maeso Salvà
