Hi han escoles que tenen com a projecte compartir la filosofia educativa amb la naturalesa, on l´entorn silvestre es converteix en aula escenari d´aprenentatge i on els elements naturals adquireixen dimensió didàctica. És el que s´anomena escoles-bosc.
Però, a banda d´aquestes escoles especialitzades, el que voldria posar de manifest és que en general tan a l´escola ordinària i sobretot a nivell de família em sembla molt important sensibilitzar als infants, ja des de molt petits, a integrar la natura dins el seu procés de creixement.
Sobretot en l´àmbit del lleure caldria tenir molt present que no tot s´acaba en festes d´aniversari, anar al zoo o als parcs de la ciutat, sinó acostumar-los a que es pengin la motxilla a l´esquena, es posin unes bones botes i s´endinsin per camins de muntanya on descobriran meravellosos paisatges, salts d´aigua, rius, fonts, flaires noves de plantes silvestres, boniques flors de mil colors, llacs i tot el que ofereix l´escenari muntanyenc que sempre és sorprenent. O endinsar-se per indrets diferents on es pugui descobrir el blau turquesa del mar amb la bellesa de cales solcades per roques abruptes i pins a tocar.
Però el que vull ressaltar d´aquesta experiència és que no es tracta de conformar-se en mirar un escenari diferent i ja està, sinó que a mida que ens acostumem a aquest contacte amb la natura cada vegada copsem més detalls, ens agrada més i SENTIM com una mena de simbiosi amb la naturalesa que ens hi fa més sensibles i ens eleva. Com si fóssim un tot. Un plaer que hem d´intentar que també vagin descobrint els més petits. Per tant, com més aviat comencin, millor!
Núria Maeso Salvà
