Llibre: L´ESCOLA ESTRAMBOTA d´ Imma Monsó

És una novel·la juvenil adreçada als últims cursos de primària. Es tracta d´una escola diferent de les altres perquè no hi han normes de cap tipus. Es pot tenir tot desendreçat, brut, sense deures, per dinar només mengen postres i a més tenen una màquina anomenada estrambombolla que només funciona si saps llegir l´estrambollibre i es poden demanar els desitjos que es vulguin. Qui dirigeix l´escola és la senyoreta Estrambota que és la primera desendreçada i el senyor Blink; però mana ella.

Quan els nens s´assabenten que hi ha aquesta escola tots hi volen anar; s´ho passen molt bé fent el que els dóna la gana, embrutant-se, dient paraulotes, cridant... Però arriba un dia que es cansen i ja no ho troben tan divertit. Al final desitgen les normes i tornar a la normalitat perquè aquell caos no es podia aguantar. Fins i tot recuperen el gust de menjar verdura i en comptes de fer servir l´estrambombolla prefereixen guanyar-se les coses amb el seu esforç. És una novel·la divertida per als nens, una mica extravagant i amb bones ocurrències. 

Núria Maeso Salvà  

Conferència sobre el llibre: PENSAMENTS DE PASCAL de Pere Lluís Font

Pascal (Clermont Ferrand 1623 - París 1662) fou polifacètic; matemàtic, físic, filòsof, teòleg. El va educar el seu pare i no va anar mai ni a l´escola ni a la universitat. Va tenir idees brillants sobre gairebé tot. A vegades és catalogat com moralista per les seves frases curtes o aforismes però no s´hi pot considerar. Tenia una visió de la misèria de l´home però també de la seva grandesa.

Pascal diu que no es pot assegurar l´existència de Déu però fa una aposta; si es creu en Déu i quan ens morim es confirma, és a dir, si guanyo l´aposta, ho guanyo tot i si perdo no perdo res (excepte alguns plaers mundans). En canvi, si no es creu en Déu, si guanyo (és a dir, no hi ha Déu) no guanyo res i si perdo (és a dir, hi ha Déu), ho perdo tot, perquè tindrem una eternitat infeliç. I precisa que és necessari apostar, ja que no apostar ja és apostar.

Diu que el cor té raons que la raó no coneix. Per Pascal "cor" vol dir tota la dimensió afectiva de l´home, la facultat intuïtiva i del què hi ha més profund de l´home.

Algunes de les seves frases:

- que siguin més senyors si no poden ser cristians.

- l´home és feble com una canya, però pensant.

- per ser sant cal tenir gràcia i qui dubti no sap que és ser sant ni home.

- ningú és tan feliç com un veritable cristià, ni tan raonable,  ni tan virtuós ni tan amable.