És un llibre que consta de quatre relats que s´emmarquen en uns escenaris naturals diferents; el bosc, la muntanya, el mar i el desert, on els protagonistes s´hi troben íntimament lligats i ens expliquen les seves peripècies. Son relats independents i el seu únic lligam és que la lluna sempre apareix en algun moment de forma omnipresent.
El bosc: explica el retrat d´un home que habita en una masia a les afores de la ciutat, en ple bosc, i té cura de les feines del camp, concretament les vinyes, igual que els seus avantpassats; un home pacifista i de gran bonhomia però que en un moment determinat, a causa de la guerra, es veu obligat a escapar-se de casa, amagar-se al bosc i agafar el fusell per defensar-se i això li crea una gran contradicció personal.
La muntanya: en aquesta història el protagonista és un gran enamorat de la muntanya fins al punt que en fa la seva professió com a guia d´itineraris muntanyencs d´alta muntanya. En una ocasió, mentre acompanya a un client es produeix un accident ja que aquest cau per una escletxa molt fonda, camuflada per una fina capa de neu. El protagonista fa el possible per salvar-lo però el client mor i això li produeix un gran sentiment de culpabilitat, encara que objectivament ell no en té la culpa. A nivell psicològic es desmoralitza tant que abandona la feina de guia i també la seva família, esposa i fill, i trenca amb tot en un aïllament total. Després de passar aquesta etapa tant dura de la seva vida, un dia es retroba amb el seu fill, que ja s´ha fet gran, i és el propi fill qui el fa reaccionar i li demana que l´acompanyi a pujar un determinat cim. S´ho pensa molt, però al final accedeix i és d´aquesta manera com es torna a trobar a gust amb la seva gran afició de la muntanya i el caliu del seu fill li dóna l´abric afectiu necessari per tornar a encarar el futur de la seva vida amb esperança.
El mar: en aquest relat la protagonista és una noia que viu en un poble mariner i és una apassionada del mar. Ja des de ben petita li agradava anar amb el llagut del seu oncle mar endins, vorejant la costa i participant de la tasca pesquera. Es coneixia tots els racons costaners i els noms del peixos. Però tenia un problema ja que li van diagnosticar una tuberculosi i havia de fer temporades de repòs i no podia portar el ritme de vida que volia mentre que la melancolia l´envaïa. En una ocasió, coneix un noi que venia a passar l´estiu a aquest poble amb qui té una empatia especial i junts gaudeixen de passejades marineres fins que l´amistat és fa tant gran que ella s´atreveix a explicar-li la seva malaltia. Ell no només la comprèn sinó que entre els dos neix l´amor, un amor sensual, molt pur, ple de tendresa i estimació. Però la malaltia continua i en acabar l´estiu ell retorna a treballar a la ciutat encara que mantenen un vincle afectiu molt fort que per a ella és com un bàlsam per suportar millor la seva dolença.
El desert: dos amics joves, sobre els vint-i-cinc anys, viuen en famílies benestants, amb tota mena de comoditats; vacances, la universitat, estris de tecnologia.., no els falta res. Però no troben sentit a la seva vida. Un dia decideixen revertir la seva situació, deixar les comoditats i embarcar-se en l´aventura d´un viatge al desert, amb els mínims mitjans. Evidentment passen por, fred, gana, han de superar obstacles com la pana del cotxe que no saben com arreglar, o l´encontre amb gent desconeguda de qui primer malfien però després es fan amics, etc. Però totes aquestes adversitats, encara que els ho fan passar malament, noten que els fan forts, i cada vegada estan més oberts a seguir endavant i arribar al seu destí, Niamey, on no tenen cap inconvenient en quedar-s´hi. Descobreixen una forma de vida diferent i senzilla que els fa valorar l´essència de les petites coses, els uneix a la natura, els il·lusiona i transforma.
Cal mencionar que l´autor utilitza un vocabulari molt meticulós i precís, amb frases ben estructurades i alhora fàcil de llegir. Potser en alguna part del llibre he trobat que les descripcions de paisatges i vivències son massa llargues. Però els quatre relats, encara que son històries diferents, son uniformes en l´expressió i en la gran vinculació amb la mare natura, sempre amb l´aparició de la lluna com una pinzellada romàntica que dóna cohesió a l´obra. M´ha agradat.
Núria Maeso Salvà
