El relat està organitzat a base de la història de deu dones diferents, i es posa de relleu el seu mèrit d´anar endavant per la vida encara que, per les circumstàncies de la societat de la dictadura, la gran majoria no haguessin pogut triar el seu destí. Per exemple la Gabriela vinguda del Perú per guanyar-se la vida, que ha de deixar els seus fills allà per venir a Barcelona per cuidar el fill d´uns metges, tota una contradicció, o la Isabel que no pot realitzar el seu somni de ser artista pintora, o la Montserrat que es queda sense pares i s´ha de posar per força al front de la fonda familiar..., entre d´altres.
Malgrat tot, es posa de relleu la fortalesa de la generació d´aquestes dones que renuncien als seus somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Descobreixen el feminisme i son tot un referent que sobrepassa la figura masculina.
Una de les característiques de l´obra és l´estil en que està escrita ja que empra moltes locucions populars de forma molt directa i esmolada, i fa que la lectura sigui molt entenedora i amena. Tot un llibre per recomanar.
Núria Maeso Salvà
