ESCRIURE A MÀ

   Confeso que comparteixo el criteri que l´ensenyament marca molt la vida de les persones i tot és poc per millorar la qualitat del sistema.

  Voldria fer un breu apunt sobre un país que és pioner en aquest aspecte com és Finlàndia; l´escola és obligatòria i gratuïta dels 7 als 16 anys i tots els alumnes tenen els llibres i el menjar de franc, a part d´altres ajudes. Cal tenir en compte que dediquen a ensenyament un 6% del seu PIB mentre que aquí s´hi destina només un 4,7 %.

   Però una de les últimes aportacions de l´escola finlandesa ha estat treure importància al fet d´escriure en lletra lligada de manera que han apostat per iniciar la lectoescriptura en lletra de pal i separada, fet que s´anat extenent als altres països europeus. El motiu ha estat bàsicament una qüestió pragmàtica, ja que és més senzill i es creu més d´acord amb les noves tecnologies.

   Per altra banda i com és sabut, els partidaris del manuscrit sostenen que escriure amb lletra lligada costa més perquè exigeix un domini més perfecte de la mà i dels dits, alhora que millora la lateralitat i ajuda a estructurar l´espai i el pensament.

   A més, els estudis científics demostren que escriure a mà estimula les capacitats neuronals ja que s´activen simultàniament diversos processos cerebrals, des del visual fins la capacitat motora i cognitiva. I també exigeix un exercici més intens del cervell, fet que ajuda a recordar i comprendre més bé el que estem escrivint.

   Així les coses i a banda del que opinin d´un cantó i de l´altre, la meva experiència és que escriure a mà és una activitat apassionant. A mi m´encanta. És un autèntic plaer deixar lliscar tan el llàpis com el boli o la ploma i omplir amb lleugeresa un paper en blanc, deixant que flueixin els continguts i les emocions. A més, sentir com la mà escriu és mantenir tota la força de l´ésser viu connectat amb un mateix, a diferència de la dissociació que es pateix davant la fredor d´un ordinador.

   I no cal dir la importància de tot el que plasmem en la pròpia escriptura des de l´estat d´ànim, l´energia i la nostra peculiar manera de ser, vastament estudiat pels grafòlegs.

   En moltes cultures l´escriptura és considerada un art i un exercici creatiu tan pel que escriu com pel que ho visualitza. Hi han mostres cal·ligràfiques extraordinàriament boniques.

   Per tant, la meva opinió és que no hauria de decaure la utilització de la lletra lligada a l´escola a part que després es passin en net els textos a l´ordinador, que ofereix més facilitat de correcció. Però caldria donar a l´escriptura a mà la importància que mereix i sobretot gaudir-ne. És emocionant. I no cal dir que, com expressió d´un mateix, és alhora absolutament terapèutica.

 

   

Núria Maeso Salvà