NADAL EN CATALÀ

Avui la Plataforma per la Llengua, grup local de Sabadell, juntament amb la AAVV de la Creu de Barberà de Sabadell, hem organitzat una jornada nadalenca adreçada als infants. LaBerta Delpoblet ha explicat un divertit contacontes, i a més hem muntat un taller de construcció de fanalets de reis i un altre de pintar cares, a part de distribuir cartes als reis en català per a tothom. També s´han fet jocs, dibuixos i els nens més grans han pogut penjar desitjos a l´arbre de nadal.

Una jornada festiva i reivindicativa de la nostra llengua on s´ha vist que els nens disfrutaven i nosaltres també. Un matí molt feliç.

Molt Bon Nadal! i fins l´any que ve... que esperem repetir l´experiència.

                                   










Núria Maeso Salvà

LLIBRE: RECULL DE RIU DE CERDANYA de Núria Maeso i Pilar Alberti (Història)

L´any 2003, juntament amb Pilar Alberti Barberà vàrem realitzar un treball de recerca històrica sobre el poble de "Riu de Cerdanya", publicat per l´editorial Pagès Editors. Vàrem comptar amb la col·laboració de l´Ajuntament del poble, l´institut d´Estudis Illerdencs, el Consell Comarcal de la Cerdanya i el Túnel del Cadí.

L´objectiu de la recerca va ser recopilar totes les vessants del poble; medi natural, toponímia, orígen de les cases antigues, evolució del poblament, tradicions, orígen de l´església que no havia estat estudiada, ja que no forma part del romànic català, sinó que és anterior..., tot plegat a base d´una acurada recerca de documentació i d´un bon treball de camp.


Ara aquest llibre ha estat catalogat pels estaments públics com una obra de referència molt interessant dins de la bibliografia editada en les comarques de la Cerdanya i el Bergadà, fet que a les autores ens omple de joia, ja que és un testimoni que si no s´hagués escrit, només a base de transmissió oral i amb el pas del temps, s´hagués perdut molta informació.

  





Moltes gràcies a tothom que ens va ajudar a fer-ho possible.










Núria Maeso Salvà

APRENDRE? TOTHOM!

Andi Down Sabadell, és una associació de famílies amb fills afectats per aquesta discapacitat que desenvolupen tot d´activitats pel foment de l´autonomia, el seguiment escolar, la inserció laboral, a part de projectes d´oci, deportius i artístics.

En aquest sentit, alguns dels seus integrants han format un conjunt musical que s´anomena "Els Cracs d´Andi" que el passat diumenge vaig tenir oportunitat d´escoltar en el marc d´un berenar solidari de la Fundació Sid-Moskítia de Sabadell.

Són joves que ja fa temps que estudien música, ho fan molt bé, i posen de manifest que cadascú al seu ritme i en la mida de les seves capacitats pot aprendre el que es proposi. La voluntat personal i la tenacitat mouen muntanyes. I a més a més, aconseguir fites en l´àmbit musical, a part de fer créixer com a persona, proporciona una gran satisfacció i divertiment, que es podia llegir clarament en l´expressió de les seves cares. Tota una lliçó.

I és que aprendre és una actitud de la naturalesa humana que hauria d´acompanyar a tothom durant tota la vida. Tenir curiositat per aprendre de tot el que ens envolta i específicament d´allò que ens interessa en particular. Quin plaer!




Núria Maeso Salvà

ANY TERESA PÀMIES (TESTAMENT A PRAGA)

Aquest any es celebra el centenari del naixement de Teresa Pàmies.

Ha estat una escriptora amb una producció d´una cinquantena de llibres. Ha mostrat una gran capacitat d´anàlisi i autocrítica i sobretot ens ha deixat palès el seu compromís amb la llengua, el país, l´antifeixisme i el progrés social.

És significatiu el llibre "Testament a Praga" que va guanyar el premi Josep Pla 1970. En aquesta obra Teresa Pàmies alterna les seves cartes escrites des de París, on està exilada, amb el text del seu pare que va deixar un recull de memòries escrites des de Praga, deu anys abans de la seva mort. Praga és una ciutat que ambós estimen i serveix de contrapunt de nostàlgia que els uneix.

Així la Teresa Pàmies rendeix homenatge al seu pare, amb qui a vegades discrepa ja que es contraposen èpoques diferents, però sobretot mostra les conviccions, altruisme i fermesa en defensa d´una societat millor que sempre va caracteritzar en Tomàs Pàmies. I també invita a reviure la problemàtica del socialisme a la llum de la invasió de Txecoslovàquia pels russos el mes d´agost del 1968.

El seu vocabulari és ric i precís i fa que el llibre sigui amè i àgil de llegir. Molt interessant.






Núria Maeso Salvà

LA TRENA de Laetitia Colombani; llibre recomanat.

En aquest llibre, Laetitia Colombani, -guionista, directora i actriu de reconegut prestigi- aborda les històries de tres dones que, nascudes en continents diferents, tenen en comú l´empenta i la tenacitat de rebutjar allò que el destí els ha reservat, lluitar contra les circumstàncies que els oprimeixen, a vegades molt dures, i aconseguir ser vencedores.

La Smita (Índia), la Giulia (Itàlia) i la Sarah (Canadà) no es coneixen però les seves vides s´entrellacen com un fil invisible i van formant una trena que després de salvar molts obstacles els porta a viure una vida de llibertat personal segons la seva pròpia voluntat.

Aquest llibre m´ha agradat perquè és un cant a la pròpia superació i a la comprensió que cap camí és fàcil però que sempre es poden trobar les forces i la confiança en si mateix per anar endavant. A més a més, està escrupulosament ben escrit, manté l´interès fins el final que és quan es descobreix l´enginy de tota la trama i és un goig gaudir de la seva lectura. Molt recomanable.





Núria Maeso Salvà

LES SABATES ESBLANADES; llibre recomanat per als alumnes de primària.

L´autor de "Les sabates esblanades" és en David Vila i Ros, conegut escriptor sabadellenc i gran comunicador.

És un llibre molt indicat com a lectura escolar per a nens de primària i crec que té dos aspectes molt positius. Per un cantó i, a base de crear un joc de pista que un grup d´amics hauran de seguir per trobar les sabates esblanades, es logra mantenir l´interès i la motivació del lector. I per altra banda, el fet que les pistes es trobin en edificis emblemàtics de Sabadell fa que l´aventura impliqui el coneixement de llocs i personatges que han marcat la història i personalitat de la nostra ciutat. Així va descobrint als lectors novells la Casa Duran, l´origen dels antics Vapors Tèxtils, la Torre de l´Aigua, el campanar de Sant Fèlix, la Colla de Sabadell, la Casa Turull,..., entre d´altres.

Escrit de forma acurada, lèxic adequat i boniques il·lustracions de Sílvia Morilla, fa que sigui un llibre ben amè i molt recomanable per als nostres joves.     






Núria Maeso Salvà

LA INFANTILITZACIÓ DE LA SOCIETAT

Segons afirma Marcel Danesi, professor d´antropologia i autor del llibre "Forever Young", avui dia l´adolescència s´estén cada vegada a edats més avançades, generant una societat immadura.

 La joventut i la forma física s´ha convertit en una icona de culte però el perill és que a part de voler allargar els avantatges de la  joventut (que en si no és criticable), també es potencien aquelles conductes que són més pròpies de l´adolescència que d´una edat madura com correspondria.

Sembla que en l´actualitat no són els joves que volen imitar la conducta dels adults, sinó al revés. L´incomparable valor de l´experiència, el coneixement que proporciona l´edat, l´enteniment i la reflexió es vol substituir per continuar mantenint l´impuls i la recerca de la satisfacció instantània pròpia dels infants. El culte a la imatge s´imposa al mèrit i al esforç.

Tot això es reflexa en uns mitjans de comunicació que a vegades donen més importància a les banalitats d´alguns famosos que una informació rigorosa de l´actualitat. I en l´àmbit polític en ocasions es valora més als líders per la seva imatge pública i una retòrica atraient, que no pas per la seva actuació recte i coherent segons un programa progressista.

Crec que no s´ha de renunciar a la responsabilitat personal davant d´aquest fenomen i mantenir sempre l´esperit crític per no caure en aquesta infantilització. I que una maduresa curulla d´experiència, saviesa i joia sigui el reclam del millor model pels nostres joves.




Núria Maeso Salvà

LLIBRE RECOMANAT; La muerte, un amanecer d´ ELISABETH KÜBLER-ROSS

Elisabeth Kübler-Ross va néixer a Zúrich el 1926 i va morir el 2004 a Scottsdale, Arizona.

Metge de professió, va dedicar molta part de la seva vida a cures paliatives de perones que estaven a punt de morir, sobretot nens.

En aquest llibre explica molts testimonis que va viure i les seves conclusions en el sentit que la mort és quasi una experiència idèntica a la del naixement, ja que és l´inici d´una nova existència o el pas a un nou estat de consciència en el que també s´experimenta, es comprèn i es pot continuar el creixement espiritual.

I també afirma, entre d´altres coses, que aquest pas no es fa mai sol sinó que sempre som rebuts pels altres éssers que hem estimat i ens han precedit.

Igualment explica que a través de la nostra vida aquí creem el nostre cel o infern en el més enllà.

I jo em pregunto si les persones que cometen crims d´innocents o els indueixen per falses incrimina ions, practiquen la traïció a consciència per interessos econòmics i fan deliberadament el mal per egoísme, venjances, etc..., no ha de ser certament un infern per a ells passar a l´altra vida amb aquesta llosa de mala consciència a sobre. Ningú és perfecte però caldria treure´s la pròpia biga de l´ull per veure la palla de l´altre, saber perdonar i deixar entre tots un món millor.




Núria Maeso Salvà

PRESENTACIONS ESCOLARS

   Durant aquest semestre amb la Fundació Sid Moskítia hem seguit fent presentacions a les escoles de Sabadell per donar a conèixer les diferents condicions socials de la zona de la Moskítia (Hondures), a base d´un power point.

   Però en aquesta ocasió el que vull comentar és el comportament dels alumnes més grans (5è i 6è de primària) ja que van mostrar un elevat sentit crític. Mentre passàvem les imatges anaven fent moltes preguntes i van qüestionar molts aspectes, de manera que més que una exposició del tema va ser un diàleg-debat entre tots, el que em va semblar molt enriquidor.

   Penso que desenvolupar el sentit crític dels infants és molt important i tan l´escola com la família s´ho haurien de plantejar com a sistema. Un sentit crític que els ajudi en tots els àmbits de la vida; a saber seleccionar entre el volum d´informació consumista que arriba pels mitjans de comunicació, a rebutjar la informació-escombraries que es cola per les xarxes socials, a escollir les seves amistats, a rebutjar el que els pot perjudicar, a discriminar el que és important del que és secundari, a perseguir el bé comú enfront del partidisme, a detectar quan es trepitgen els drets humans a tots nivells, fins i tot en l´àmbit més proper i domèstic... Crec que en conjunt, sentit crític i sentit comú s´haurien de donar la mà i en aconseguir-ho ja tindríem molt de guanyat. En tot cas, almenys, haver-ho intentat i seguir en l´empeny!!!


Núria Maeso Salvà

 

NENS ALTAMENT SENSIBLES

   Cada criatura és única però hi han nens amb unes característiques especials que els fan més sensibles que els altres. Tenen un gran olfacte, una oïda privilegiada i en general tots els sentits molt desenvolupats i a flor de pell. Són altament sensibles a totes les emocions i tot els afecta molt, a part de tenir una empatia desbordant.

   L´alta sensibilitat és hereditària, no és un trastorn i aporta als nens imaginació, intuïció, creativitat i empatia. Aquesta sensibilitat també fa que no tolerin gran qualitat d´estímuls o sons molt forts i també poden presentar problemes a l´hora de relacionar-se ja que són molt emotius, reservats, poden ser tímids i preferir activitats com llegir un llibre abans que xutar una pilota. Els acostuma agradar molt la naturalesa, els animals, la música, les arts i en general són perfeccionistes. A vegades també poden presentar altes capacitats però no té perquè anar lligat.

   Aquesta forma de sentir el món va ser investigada fa 20 anys per Elaine Aron, psicòloga i científica americana que el 1996 va publicar el llibre The Highty Sensitive Person  i afirma que un 20% de la població té un nivell sensitiu per sobre del normal.


  Per determinar si un nen té aquesta característica es pot passar un test que s´anomena NAS (Nens Altament Sensibles) que ajuda a detectar-lo. Una vegada diagnosticat, caldrà que pares i educadors tinguin cura de comprendre i canalitzar aquesta sensibilitat més acusada a fi de treure´n el màxim profit i evitar que es transformi en un problema, cosa que no és fàcil si tenim en compte l´agressivitat de la societat en què vivim.

 Núria Maeso Salvà

XERRADA A L´ESCOLA GAUDÍ de Sabadell

La Fundació Sid Moskítia periòdicament fa xerrades de conscienciació de la situació d´Hondures a les escoles. Ahir vàrem anar a l´escola Gaudí de Sabadell, concretament a primer curs de primària. Primer vàrem passar un audiovisual dels diferents aspectes de la regió de la Moskítia, on l´ONG col·labora, perquè els nens veiessin com viu aquella població, precisament en condicions ben precàries, i es donessin compte dels avantatges d´aquí i de la necessitat de ser solidaris.

Després, a base de plastilina de colors, els alumnes varen fer una maqueta de tot el què havien vist; avionetes, barques, palmeres, cases..., tal com son allà, amb una gran creativitat, i també varen fer forces preguntes. Es van mostrar molt motivats i curiosament a la classe hi havia un nen provinent d´Hondures, però va venir aquí que era molt petit i, obviament, no podia recordar res.

Cal afegir que actualment aquests països d´Amèrica central, tals com Hondures, Guatemala, Nicaragua... estan patint una situació social més pobre que mai i moltes famílies i jovent volen fugir cap els EEUU per anar a buscar una millor qualitat de vida. Això comporta un enorme risc ja que molts es posen malalts pel camí i fins i tot perden la vida, mentre que els  EEUU ho volen impedir amb la construcció d´un lamentable mur. Esperem que aquesta situació tan llastimosa es pugui resoldre amb altres solucions viables i positives.

Fins la propera escola!




Núria Maeso Salvà
 

RAMON FOLCH I CAMARASA

L´escriptor en Ramon Folch i Camarasa ens ha deixat a l´edat de 92 anys. Era el novè fill d´en Josep Maria Folch i Torres. Va escriure poesia i sobretot novel·la i teatre. Va guanyar els premis més importants, com el Sant Jordi, el Ramon Llull, el Sant Joan...i també va traduir grans obres de la literatura universal al català.


A més a més, va ser continuador de la col·lecció, en format de còmic, de les aventures d´en Massagran, personatge creat pel seu pare que va tenir molt d´èxit; es tractava d´aventures exòtiques, sense violència, amb un cert enigma i sentit positiu.


És un autor que va participar activament en la regeneració de la llengua i la literatura catalanes, sobretot després de la Guera Civil i durant la dictadura i ens ha deixat un gran llegat, digne d´agrair. 





Núria Maeso Salvà