Elisabeth Kübler-Ross va néixer a Zúrich el 1926 i va morir el 2004 a Scottsdale, Arizona.
Metge de professió, va dedicar molta part de la seva vida a cures paliatives de perones que estaven a punt de morir, sobretot nens.
En aquest llibre explica molts testimonis que va viure i les seves conclusions en el sentit que la mort és quasi una experiència idèntica a la del naixement, ja que és l´inici d´una nova existència o el pas a un nou estat de consciència en el que també s´experimenta, es comprèn i es pot continuar el creixement espiritual.
I també afirma, entre d´altres coses, que aquest pas no es fa mai sol sinó que sempre som rebuts pels altres éssers que hem estimat i ens han precedit.
Igualment explica que a través de la nostra vida aquí creem el nostre cel o infern en el més enllà.
I jo em pregunto si les persones que cometen crims d´innocents o els indueixen per falses incrimina ions, practiquen la traïció a consciència per interessos econòmics i fan deliberadament el mal per egoísme, venjances, etc..., no ha de ser certament un infern per a ells passar a l´altra vida amb aquesta llosa de mala consciència a sobre. Ningú és perfecte però caldria treure´s la pròpia biga de l´ull per veure la palla de l´altre, saber perdonar i deixar entre tots un món millor.
Núria Maeso Salvà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada