CERTAMEN DE POESIA INTERCOL·LEGIAL SENIORS, organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona.

Donat que m´agrada la poesia, he participat en el concurs de Poesia organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona (Intercol·legial Seniors, que agrupa nombrosos Col·legis professionals) i he merescut el segon premi pel poema següent, amb el títol Existència, dedicat al meu fill Bernat que ens ha deixat fa tres mesos, el qual era una gran persona i estimem infinitament. Va marxar abans d´hora víctima d´una malaltia i de les males energies que no van deixar superar-la i poder continuar endavant. Una gran injustícia.

EXISTÈNCIA

Hem viscut el teu primer somriure

i com les parpelles dels teus ulls s´obrien al món

en un espai on tot estava per escriure,

ple de visions, melodies i colors.

Portes obertes a un nou camí,

curull d´il·lusió i esperança,

sense saber quin seria el destí

que a priori no oferia amenaça.

Tants aprenentatges assolits

com quan lliscaves amb destresa per la neu,

amb dits de joguina tocaves el piano amb delit

o feies del disseny gràfic el teu feu.

Foren tantes les experiències viscudes junts,

descobrint nous països, paisatges i excursions,

difícil de resumir en un sol full

tanta alegria, celebracions i emocions.

Però de cop s´aixecà el torb i ens amenaçà,

fulgurà un llamp que ens enlluernava,

brotà cugula per aquí i per allà

i començà una malaltia que tot ho embolcallava.

Els teus dies - els nostres - quanta febre,

sense pau ni repòs! I quina fredor

i sentiment d´injustícia en percebre

que la teva malura no tenia aturador.

Quan el combat es portà fins a l´entranya,

a vegades es queia en desmai

i encara que no es perdia l´esperança

calia que l´esperit aguantés com mai.

Però les forces anaven minvant

i els teus somnis deixaven de glatir,

mentre el teu cor assedegat

amb immensa pau i serenor ja volia partir.

Un últim sospir es va fondre en absència

i s´emportà el calendari de la teva vida,

plena i pura lluny de cap controvèrsia

per gaudir eternament de la llum divina.

Has sigut l´únic i el nostre immillorable fill,

lluitador i amb una gran bondat,

sempre ens estimarem fins a l´infinit

tot i que el nostre cor està destrossat.

L´existència amb tu ha estat un gran tresor,

agraïm tot el que ens has ensenyat i compartit

i ara acaronem suaument el teu bell record

fins que no ens sentim ni els propis dits.

T´estimem.

                                                            Núria

 

ALTRES POEMES EN TEMPS DE DOL:

ENYORANÇA

Dia a dia penso amb tu

i em cal abatre les parpelles

de l´enyorança que se m´endú,

però la teva essència sento sempre.

Els teus records que fidels retornen,

em fan bona companyia

i el meu cor amorós s´omple

de mel que regalima.

Glops de silenci fan de coixí

a aquests dies dolorosos,

sempre t´estimaré sense fi

fins que se´m fonguin els ossos.

PAU

No és prioritària la durada de la vida,

sinó la puresa d´intenció que l´ha conduït,

com la bona saba que nodreix la planta,

perquè doni el millor fruit.

Una vida noble i neta encara que breu,

acaba amb pau d´esperit,

no així l´ancià que sols pensa en ell

que arriba al final ple de neguit.

Hom abans de morir,

sentirà pau si ha obrat com calia,

però qui ha fet el mal haurà de patir

un desassossec sense mida.

SENSE NEGUIT

Sento la joia del teu pas,

viu esclat d´un verd de primavera,

tantes fites que vas conrear,

no trobo mots per tanta destresa.

Moltes coses boniques viscudes amb tu,

dia a dia es fan palès en la meva ànima,

tan de petit com quan vas ser més madur,

vas aportar una felicitat immensa.

Junts vàrem navegar fins a l´infinit,

lluitant fort per vèncer la presa,

del meu afany no en sento cap neguit,

en tinc prou en haver rebut la teva tendresa.

Núria Maeso Salvà