Es tracta de la molt famosa novel·la "Don Quixot" adaptada per Armonía Rodríguez.
Es situa a començaments del segle XVII. Alonso Quijano és un gentilhome que la seva afició és llegir llibres de cavalleria on es narren aventures fantàstiques, amb princeses, mags i castells encantats; es lliura a aquests llibres amb tanta passió que acaba perdent el contacte amb la realitat i creu que ell també pot emular als seus herois de ficció.
Aconsegueix convèncer un pagès, Sancho Panza, perquè sigui el seu escuder. Sancho és humil i pràctic però al final queda contagiat pels somnis del Quixot. Els acompanya un cavall vell, el Rocinante, i com tot cavaller aspira a una dama de la que està enamorat que li dóna el nom de Dulcinea del Toboso.
Es produeixen moltes aventures i, per exemple, creu que una posada és un castell, que uns molins de vent són gegants o que un ramat d´ovelles és un exèrcit, etc.
Sancho diu:"no hi ha res més agradable al món que ser l´honrat escuder d´un cavaller errant que busca aventures; també és cert que moltes de les que et surten al pas deixen molt a desitjar perquè, de cent que en trobes, noranta nou acostumen a sortir guerxes i plenes de bastonades. I ho sé per experiència perquè he acabat sempre mantejat o baldat. Així i tot, és bonic esperar noves peripècies travessant muntanyes, explorant selves, escalant cingleres, visitant castells... ". Sancho demostra que s´adapta a les bogeries del Quixot i a la segona part del llibre es transforma en més somiador que el propi cavaller.
Al final don Quixot es posa molt malalt i abans de morir recupera la raó i demana perdó per les seves bogeries.
M´ha agradat llegir aquest llibre per poder tenir criteri sobre aquesta gran novel·la plena d´enginy i creativitat dins del seu gènere.
Núria Maeso Salvà
